Reflexions sobre salut i malaltia

Reflexions sobre salut i malaltia… des d’una perspectiva homeopàtica

Què és la salut?

És curiós perquè sempre els metges parlem més de malaltia que de salut. Em pregunto: potser és perquè la salut és una cosa inherent a la vida i definir-la seria tan difícil com definir la mateixa vida? O potser perquè ningú està sa del tot?... Probablement la salut-malaltia és una escala de grisos, més que no pas una dualitat. Podríem dir que hom pot estar en equilibri, però sempre és un equilibri inestable; tots tenim certa tendència innata a emmalaltir. O gairebé tots.

En aquest sentit, és enriquidor visitar nens i en especial menors de 2 anys. Et dónes compte que tots naixem amb una càrrega genètica o constitució i una certa predisposició individual a emmalaltir (epigenètica?). En la visita homeopàtica, entens que allò que manifesta el nen en els primers mesos de vida no és res més que el resultat d’un desequilibri profund heretat. Pot haver-hi un embaràs sense complicacions, un part natural, sense patiment fetal, una lactància materna adequada... i, així i tot, veus com es desenvolupen tendències a emmalaltir d’una certa manera, és a dir, patologies repetides, com per exemple otitis mitjanes de repetició. No trobes factors desencadenants a la història clínica, no hi ha malformacions òssies, etc., així que et preguntes, d’on prové aquesta susceptibilitat? Què fa que aquest nen tingui otitis mitjanes i altres no? En homeopatia, entenem que aquesta tendència prové dels pares i per definir aquesta susceptibilitat o tendència a emmalaltir utilitzem el concepte de miasma. És un mot antic i a vegades dóna peu a malentesos, però a grans trets per miasma ens referim a una malaltia energètica crònica; un desequilibri crònic i heretable dels mecanismes de regulació i funcionament interns, que ens predisposa a múltiples patologies i desajusts, i que habitualment es relaciona amb les patologies o vivències dels nostres avantpassats. És curiós perquè aquesta última definició, lligada a un concepte homeopàtic de fa més d’un segle i mig, no dista molt de l’epigenètica moderna. Tots tenim una constitució genètica concreta però el medi i els estímuls externs determinen l’expressió d’aquests gens. Per altra banda, quan en homeopatia ens referim a energètica, un terme tan dissonant a la “ciència actual”, estem fent èmfasis en el caràcter profund, global i que va més enllà de l’organicitat, d’aquesta desregulació; per això ens sembla útil mantenir-lo. Però si no us sentiu còmodes podríem usar un concepte més acceptat com és el d’homeorrexis; que és la tendència de tot ésser viu a mantenir una certa estabilitat biològica adaptant-se als canvis.

Tornant a la visió de malaltia que aporta l’homeopatia, podem dir, usant els seus conceptes, que aquesta energia vital que regeix les funcions de l’organisme està alterada i provoca un desajust en el correcte funcionament de les funcions vitals – l’eix psico-immuno-endocrino cada vegada més estudiat en alguns àmbits. Aquest desajust, s’expressa inicialment per una alteració funcional, aquelles petites molèsties que ens diuen que alguna cosa no va del tot bé, però que no es poden emmarcar en cap terme diagnòstic, per exemple, una digestió pesada, poca tolerància els greixos, flatulències abundants, regles doloroses, suor àcida, peus sempre freds, son interromp... Com més profund sigui el desajust, es manifestarà amb símptomes o patologies cada vegada més evidents, com còlics, otitis mitjanes supurades, estrenyiment crònic, etc., en el cas dels lactants. Tots aquests símptomes, tant els subtils com els més evidents, conformen una imatge general de disfunció. Pels homeòpates, aquesta imatge és l’expressió de la malaltia interna, la manifestació local de la susceptibilitat mòrbida global; i és tot aquest conjunt el que tractem amb el remei homeopàtic. I això ho fem, com dèiem a l’entrada anterior del blog FAQs en homeopatia, donant un estímul subtil i molt individualitzat, perquè l’organisme respongui amb una reacció curativa, trobant un nou estat d’equilibri.

I tots naixem amb aquesta tendència a emmalaltir de la que parlàvem? Us podria dir que tan sols aproximadament 2 de cada 100 pacients menors de 2 anys que visito no precisa tractament homeopàtic. Què vol dir això? Tot i que hi ha molts pacients que venen per un problema concret, molts pares porten el seu fill per fer un control de salut i un seguiment mèdic; la majoria d’aquests nens estan sans i no tenen cap patologia concreta, però, malgrat tot, reben tractament homeopàtic. És a dir, presenten símptomes homeopàtics, aquests petits desajusts en el funcionament diari que denoten que l’organisme no funciona tot el bé que podria fer-ho i que, per tant, si hi ha algun factor extern, com per exemple una epidèmia de grip, tindran més predisposició a desenvolupar la malaltia que una altra persona. Precisament fent tractament homeopàtic en persones sanes, aconseguim un major nivell de salut i una millor resposta a les eventuals malalties agudes. Per altra costat està el 2% d’aquests petits que no presenta cap símptoma o és tant lleu que no conforma cap imatge suficientment nítida per fer una prescripció. I el més interessant és que la majoria d’aquests pacients són fills de segona o tercera generació de persones tractades amb homeopatia! Aquest fet, descrit a la literatura homeopàtica des de fa molts anys, vol dir justament el que parlàvem abans, que amb el tractament homeopàtic aconseguim que aquesta predisposició a emmalaltir que tots tenim es modifiqui en els nostres pacients però també es redueixi al mínim en els seus fills. A la consulta tenim la sort de poder tractar 3 o 4 generacions d’una mateixa família i ens sorprèn i ens encoratja a seguir treballant quan veiem que no només hem ajudat una persona sinó a la seva descendència.

Per tant, com podríem definir la salut? La salut és el correcte funcionament de totes funcions vitals; una bona digestió, nutrició, son, adaptació al medi extern; i un desenvolupament intel·lectual, psíquic i emocional equilibrat, és a dir, un bon context físico-psíquico-emocional que permet que la persona pugui manifestar al màxim les pròpies capacitats.

Reflexiones sobre salud y enfermedad… desde una prespectiva homeopática

¿Qué es la salud?

Es curioso porque siempre los médicos hablamos más de enfermedad que de salud. Me pregunto: quizás es porque la salud es algo inherente a la vida y definirla sería tan difícil como definir la vida misma? O quizá porque nadie está sano del todo? ... Probablemente la salud-enfermedad es una escala de grises, más que una dualidad. Podríamos decir que se puede estar en equilibrio, pero siempre es un equilibrio inestable; todos tenemos cierta tendencia innata a enfermar. O casi todos.

En este sentido, es enriquecedor visitar niños y en especial menores de 2 años. Te das cuenta que todos nacemos con una carga genética o constitución y una cierta predisposición individual a enfermar (epigenética?). En la visita homeopática, entiendes que lo que manifiesta el niño en los primeros meses de vida no es más que el resultado de un desequilibrio profundo heredado. Puede haber un embarazo sin complicaciones, un parto natural, sin sufrimiento fetal, una lactancia materna adecuada ... y, aun así, ves cómo se desarrollan tendencias a enfermar de una cierta manera, es decir, patologías repetidas, como por ejemplo otitis medias de repetición. No encuentras factores desencadenantes en la historia clínica, no hay malformaciones óseas, etc., así que te preguntas, de donde proviene esta susceptibilidad? ¿Qué hace que este niño tenga otitis medias y otros no? En homeopatía, entendemos que esta tendencia proviene de los padres y para definir esta susceptibilidad o tendencia a enfermar utilizamos el concepto de miasma. Es una palabra antigua y a veces da pie a malentendidos, pero a grandes rasgos por miasma nos referimos a una enfermedad energética crónica; un desequilibrio crónico y heredable de los mecanismos de regulación y funcionamiento internos, que nos predispone a múltiples patologías y desajustes, y que habitualmente està relacionado con las patologías o vivencias de nuestros antepasados. Es curioso que esta última definición, ligada a un concepto homeopático de hace más de un siglo y medio, no dista mucho de la epigenética moderna. Todos tenemos una constitución genética concreta pero el medio y los estímulos externos determinan la expresión de estos genes. Por otra parte, cuando en homeopatía nos referimos a energética, un término tan disonante a la "ciencia actual", estamos haciendo énfasis en el carácter profundo, global y que va más allá de la organicidad, de esta disregulación; por eso, nos parece útil mantenerlo. Pero si no se sienten cómodos podríamos usar un concepto más aceptado como es el de homeorrexis; que es la tendencia de todo ser vivo a mantener una cierta estabilidad biológica adaptándose a los cambios.

Volviendo a la visión de enfermedad que aporta la homeopatía, podemos decir, usando sus conceptos, que esta energía vital que rige las funciones del organismo está alterada y provoca un desajuste en el correcto funcionamiento de las funciones vitales - el eje psico-inmuno-endocrino cada vez más estudiado en algunos ámbitos. Este desajuste, se expresa inicialmente por una alteración funcional, esas pequeñas molestias que nos dicen que algo no va bien del todo, pero que no se pueden enmarcar en ningún término diagnóstico, por ejemplo, una digestión pesada, poca tolerancia las grasas, flatulencias abundantes, reglas dolorosas, sudor ácida, pies siempre fríos, sueño fragmentado... Cuanto más profundo sea el desajuste, se manifestará con síntomas o patologías cada vez más evidentes, como cólicos, otitis medias supuradas, estreñimiento crónico, etc., en el caso de los lactantes. Todos estos síntomas, tanto los sutiles como los más evidentes, conforman una imagen general de disfunción. Para los homeópatas, esta imagen es la expresión de la enfermedad interna, la manifestación local de la susceptibilidad mórbida global; y es todo este conjunto el que tratamos con el remedio homeopático. Y esto lo hacemos, como decíamos en la entrada anterior del blog FAQs en homeopatía, dando un estímulo sutil y muy individualizado, para que el organismo responda con una reacción curativa, encontrando un nuevo estado de equilibrio.

¿Y todos nacemos con esta tendencia a enfermar de la que hablábamos? Os podría decir que tan sólo aproximadamente 2 de cada 100 pacientes menores de 2 años que visito no precisa tratamiento homeopático. ¿Qué significa esto? Aunque hay muchos pacientes que vienen por un problema concreto, muchos padres traen a su hijo para hacer un control de salud y un seguimiento médico; la mayoría de estos niños están sanos y no tienen ninguna patología concreta, pero, sin embargo, reciben tratamiento homeopático. Es decir, presentan síntomas homeopáticos, estos pequeños desajustes en el funcionamiento diario que denotan que el organismo no funciona todo lo bien que podría hacerlo y que, por tanto, si hay algún factor externo, como por ejemplo una epidemia de gripe, tendrán más predisposición a desarrollar la enfermedad que otra persona. Precisamente haciendo tratamiento homeopático en personas sanas, conseguimos un mayor nivel de salud y una mejor respuesta a las eventuales enfermedades agudas. Por otra lado está el 2% de estos pequeños que no presenta ningún síntoma o es tanto leve que no conforma ninguna imagen suficientemente nítida como para hacer una prescripción. Y lo más interesante es que la mayoría de estos pacientes son hijos de segunda o tercera generación de personas tratadas con homeopatía! Este hecho, descrito en la literatura homeopática desde hace muchos años, quiere decir justamente lo que hablábamos antes, que con el tratamiento homeopático conseguimos que esta predisposición a enfermar que todos tenemos se modifique en nuestros pacientes pero también se reduzca al mínimo en sus hijos. En la consulta tenemos la suerte de poder tratar 3 o 4 generaciones de una misma familia y nos sorprende y nos alienta a seguir trabajando cuando vemos que no sólo hemos ayudado a una persona sino a su descendencia.

Por lo tanto, como podríamos definir la salud? La salud es el correcto funcionamiento de todas funciones vitales; una buena digestión, nutrición, sueño, adaptación al medio externo; y un desarrollo intelectual, psíquico y emocional equilibrado, es decir, un buen contexto físico-psíquico-emocional que permite que la persona pueda desarrollar al máximo sus propias capacidades.